dilluns, 4 de juny de 2012

Ciutats romanes


La ciutat romana:



A l’Antiguitat, com avui, trobem dues formes d’organització urbana: l’orgànica i la hipodàmica. Parlem d’urbanisme orgànic quan l’estructura d’una ciutat s’ha anat desenvolupant a mesura que aquesta creix de forma natural (com Roma); l’urbanisme hipodàmic (d’Hipòdam de Milet, arquitecte grec del s. V a.c.) es caracteritza per una planificació del territori urbà, amb carrers i solars traçats de forma ordenada i no improvisada (com la majoria de ciutat romanes i l’Eixample de Barcelona). 

Els romans van adoptar dels etruscos el traçat quadrangular i quadriculat de les ciutats. La ciutat romana tenia dos carrers principals: el cardo maximus (de nord a sud) i el decumanus maximus (d’est a oest). Aquests carrers acabaven en quatres portes d’entrada a la ciutat i al lloc on convergien se solia col·locar el forum. La resta de carrers s’organitzaven de forma paral·lela als dos eixos, creant una xarxa simètrica de vies i de solars per edificar. 

Aquesta organització reticulada no es limitava al nucli urbà sinó que també s’aplicava al territori circumdant. Aquest era dividit per una quadricula de camins, entre els quals quedaven parcel·les de terra, que eren repartides entre els habitants i dedicades a camps de conreu, pastures, viles rurals... Les ciutats solien estar envoltades per fortes muralles, les quals servien per a protegir la ciutat de possibles atacs. En períodes de pau també constituïen un símbol de prestigi. 

Fundació d’una ciutat: 

La ciutat de Roma va servir com a model, amb les seves institucions i edificis públics, per a la fundació de la resta de les ciutats de l’Imperi. 
Els romans van prendre el ritual de la inauguratio o fundació d’una ciutat dels etruscos, i consistia bàsicament en: 
 En primer lloc, un augur consultava els presagis i confirmava si el lloc resultava propici per als déus. 
 En cas favorable, es procedia la inauguratio: es marcava el perímetre (pomoerium) de la ciutat, en el lloc elegit, amb una arada arrossegada per dos bous. 
 Després s’efectuava la delimitació: s’establien tres zones (sagrada, pública i residencial). 
 Més tard un sacerdot oficiava la consagració: un sacrifici en honor de la Triada capitolina (formada pels déus Júpiter, Juno i Minerva). 
 Per últim es duia a terme la centuriació, o divisió del territori en centúries o parcel·les quadrades, i es feia el repartiment entre los colons. 

Parts d'una ciutat romana:




Ciutats romanes a Catalunya:

Nombre actual
Nombre romà
Situació geogràfica
Badalona
Baetulo
Lleida
Ilerda
Barcelona
Barcino
Tarragona
Tarraco
Empúries
Emporiae
Mataró
Lluro
 
Terrassa
Egara
Vic
Ausa
Girona
Gerunda
Caldes de Montbui
Aquae Calidae
 
Blanes
Blandae
Guissona
Iesso
Tortosa
Dertosa
 

Ciutats romanes a Espanya:

Mapa de Hispania

Video sobre les ciutats romanes:



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada