dimecres, 28 de març de 2012

Policlet:


Dorífor de Policlet
petita mostra del cànon de Policlet.
El cap tenia que ser la 7a part del cos
Policlet, va ser un dels escultors grecs més importants del món antic. El seu cànon es un tractat de la proporció del cos de com segon ell tindria que ser el cos d'un home, per ser perfecte. Va utilitzar les matemàtiques per aplicar-les al seu cànon, per fer les mesures de totes les parts del  cos. Policlet va ser famós sobretot per les seves escultures de deus i atletes realizades en bronze, apart de la enorme escultura de la deesa Hera, destinada al culte del Hereo de Argos
Diadumen de Policlet

ELS DÉUS GRECS Y ROMANS


GRECS
ROMANS
DÉU DE…
SÍMBOL
IMATGE
Zeus
Júpiter
Poder suprem
Àliga,ceptre,raig
Hera
Juno
Matrimoni
Gall dindi
    
Atena
Minerva
Intel·ligència
Òliba, olivera
Apol·lo
Apol·lo
Sol, arts
Arc, lira
Àrtemis
Diana
Caça, lluna
Cérvola, arc, lluna
Hermes
Mercuri
Comerç
Ales, cacuceu
Hefest
Vulcà
Foc
Enclusa, martell
Hestia
Vesta
Llar
Foc, flama
Ares
Mart
Guerra
Casc, armes
Afrodita
Venus
Amor, bellesa
Colom
Demèter
Ceres
Terra
Garba, falç
Posidó
Neptú
Mar
Trident, cavall
Dionís
Bacus
Vi, teatre
Pàmpols, copa, màscara




dilluns, 26 de març de 2012

JULI CÈSAR

Durant el final de la República romana, aquest dictador, general i historiador va destacar com
una de les principals personalitats dins l'àmbit polític i militar. Sota el seu comandament
es van conquistar els territoris de la Gàl·lia (campanya sobre la qual va escriure un llibre), es va intervenir
en la situació d'Egipte (on va conèixer a Cleòpatra) i es van dur a terme certes reformes
que van estabilitzar tot el món mediter
rani.

LA SEVA VIDA:

Gai Juli Cèsar (Caius Iulius Caesar, 100-44 a.C.) va nèixer dins una famíla patrícia de la gens Júlia, una de les més antigues de Roma. Nebot de Màrius, va protagonitzar el darrer període de la república: va tenir una fulgurant carrera política i va obtenir innombrables victòries militars per expandir els dominis de Roma i per assolir un poder personal a Roma proper al d'un monarca fins que va ser assassinat. D'altra banda els seus discursos, avui perduts, i la narració de les seves pròpies campanyes militars, escrita per ell mateix, en fan un dels prosistes més destacats de la literatura llatina.


JULI CÈSAR: un estràteg:

Al comandament del seu exèrcit va estendre el territori governat per Roma. Va conquistar les terres de França i del nord d'Itàlia, establint el poder romà al centre i el nord d'Europa, l'oest del riu Rin També va dirigir expedicions a Britània (actual Anglaterra), a Egipte i a Àsia Menor.
La seva gran conquesta: la Gàl·lia
Nomenat procònsol de la Gàl·lia, es va encarregar del govern d'aquesta província, territori on durant diversos anys va desenvolupar campanyes de conquesta que van arribar més enllà dels Alps. Finalment va derrotar als gals en Alesia i el seu cap, Vercingétorix, va ser executat a Roma.

EL SEU LLEGAT:

Cayo Julio César va emprendre reformes a les províncies: eliminar el sistema d'impostos existent, va patrocinar l'establiment de colònies de veterans i va ampliar la consideració de ciutadania romana . A més, va reorganitzar les assemblees i va augmentar el nombre de senadors. En 46 aC va adoptar el calendari de 365 dies amb any de traspàs, que afegia el nom del mes de juliol en honor seu. En el seu temps també es van realitzar grans obres públiques com el Fòrum, carreteres ..




CLEOPATRA I EGIPTE:



 Juli Cèsar va visitar Egipte, on es va convertir en l’amant de la reina Cleopatra VII, a la que va ajudar des de el seu exili en Siria a cinquistar Alexandria, de manera que recuperaria el poder de el seu germà Tolomeo XIII que había agafat el control del govern.


LA SEVA CRONOLOGIA:


Julio, 100 aC: Neix a Roma.
82 aC: Escapa de les persecucions de Sila.
81/79 aC: Servei militar a Àsia i Cilicia.
Anys 70 aC: Carrera com advocat
69 aC: Qüestor a Hispània Ulterior.
65 aC: Edil curul.
63 aC: Electe pontifex maximus i pretor urbà; conspiració de Catilina.
59 aC: Cònsol per primer cop; inici del primer triumvirat.
58 aC: Comença la campanya a les Gàl · lies.
54 aC: Mort de Julia.
53 aC: Mort de Craso: fi del triumvirat.
52 aC: Batalla d'Alesia.
50 aC: Travessa el Rubicó, s'inicia la guerra civil.
48 aC: Derrota a Pompeyo a Grècia; es converteix en dictador i cònsol per segona vegada.
47 aC: Campanya a Egipte, coneix a Cleòpatra.
46 aC: Derrota a Cató i a Metel Escipió en el nord d'Àfrica; cònsol per tercera vegada.
45 aC: Derrota la última oposició en Munda. Torna a Roma, cònsol per quarta vegada.
44 aC: Febrer, refusa la diadema oferta per Marc Antoni. 15 de març, mor.


Linea temporal més completa:https://docs.google.com/document/d/1vUR7xGS87lXiUOpHPSTwJb8Ktv8Y8HzSPLzBHxz_sGM/edit




LES GRANS CAMPANYES DE JULI CÈSAR:





Helena de Troia



Helena de Troya . Hija de Leda y Tindáreo rey de Esparta, según la versión más común de la leyenda, en realidad Helena fue concebida por Zeus, quien se unió a Leda bajo la figura de un cisne.
Cuando su padre decidió casarla acudieron una multitud de pretendientes y la casó con Melenao, de quien tuvo un hijo, a Hermíone. Como consecuencia del célebre juicios de las diosas, Helena fue raptada por el príncipe Troyano París. Entonces Melenao reunió un numeroso ejercito que asedió a Troya durante diez años. Tomada la ciudad, Melenao llevó a su esposa de regreso a Esparta, donde ambos continuaron reinaldo. Helena adquirió rango inmortal por ser hija de Zeus.



dimecres, 21 de març de 2012

EL PARE I LA MARE A ROMA


EL PATER FAMILIAS

 El cap de la família o pater familias té la patria potestas, el poder absolut sobre totes les possessions i membres de la família: l'esposa, els fills i els esclaus. Era l'únic que podia disposar del patrimoni familiar i tenia el dret d'exposar els fills i el dret de vida o mort sobre ells.
Així doncs, malgrat que un fill mascle esdevé major d'edat i ciutadà quan deixa la toga viril i, després de casat, viu, si pot, a la seva pròpia casa, tot i així segueix sota la tutela del seu pare, a no ser que sigui orfe o hagi estat emancipat. Fins a la mort del seu pare depèn d'aquest per a tot: tot el que guanya pertany al seu pare i no disposa lliurement de més diners que els del peculi, un capital assignat pel pare. No pot ni tan sols tancar un contracte sense el consentiment patern i fins pot ser condemnat a mort pel seu pare. En conseqüència difícilment podia fer negocis o carrera política si el seu pare no li proporcionava el suport econòmic necessari.

LA MATER FAMILIAS O MATRONA


La matrona tenia un lloc important a la família romana: era al costat del marit, que sovint n'acceptava consells, i com a domina era respectada i obeïda per esclaus i fills. El pater familias de vegades confiava la direcció de la casa a la seva muller, si considerava que n'era digna. Enfront de la dona grega, la romana era força més lliure: acompanyava el marit a recepcions i banquets i podia sortir de casa sense restriccions, de compres o de visites, sempre que anés envoltada de servents i un vigilant per protegir la seva reputació. Tenia cura de la casa, teixia i filava, però les feines més feixugues eren reservades per als esclaus i les esclaves.
Fresc que representa una dona preparant un perfum.
La dona no era jurídicament independent, sinó que solia estar sota la tutela d'un home, primer del pare, i un cop casada (uxor) podia restar en la potestat del pare o passar a la del marit, i, si moria el pare o el marit, se li designava com a tutor un familiar -el germà, el cunyat o fins i tot el fill- o un home escollit per ella. Com que sovint les dones vivien separades del tutor i com que amb freqüència podien triar-lo, moltes gaudien, de fet, d'una gran llibertat. Amb el temps la tutela de les dones aniria desapareixent, a mesura que es produïa una emancipació de les dones casades afavorida per diversos factors: l'extensió del matrimoni sine manu, la possibilitat legal per a les dones d'heretar de la família paterna i del marit i les contínues guerres internes i externes dels dos darrers segles de la república, a causa de les quals els combatents deixaven a les mans de les mullers la gestió de les seves propietats o, si morien, les hi deixaven en herència.
Matrona asseguda, fresc de Pompeia, Museo Nazionale, Nàpols.


El matrimoni

A Grecia l'home es casava perquè no tenia cap altre remei .s'havia de casar per poder tenir descendencia i porupar que algú tingués cura d'ell en la vellesa i s'encarregés de retre-li el culte funeraria el matremoni era un contracte entre dues families la nuvia no hi intrava gens , ja que la dona no tenia cap dret legal .

TEATRE D'EPIDAURE


 
Tipus d'obra: edifici dedicat a representacions teatrals.
Estil: art grec clàssic.
Cronologia: vers 330 aC.
Localització geogràfica: Epidaure, a l'Argòlida, al Peloponnès.
Descripció i anàlisi de l'obra: El teatre d'Epidaure és cèlebre per la seva perfecció, segons Pausànias, escriptor grec del segle 11 dC. Està situat al sud-est del santuari d'Asclepi, i era destinat a oferir representacions dramàtiques d'origen dionisíac.
L'edifici de l'escena, disposat en dos nivells, és ornat amb dotze columnes dividides en dos grups separats per una pona central, que dóna entrada als actors. Sovint el sostre de l'arqui­tectura figurada serveix d'escenari. Això fa que els seients d'honor que se situaven dins el cercle de l'orquestra, siguin retirats fins a la primera filera de grades per tal que els ciutadans prohoms frueixin d'una visió total de l'espectacle. L'escena posseïa un rudimentari mecanisme de teló per tal de permetre el canvi dels actors o dels decorats (pinake); aquest mecanisme, a l'inrevés del dels telons actuals, sonia del terra i s'hi amagava a través d'unes obenures practicades al paviment situat davant de l'escenari. El teatre d'Epidaure, a més, té uns murs laterals de contenció del terreny, necessaris per les seves grans dimensions.
L'esquema bàsic del teatre grec, i posteriorment del romà, es basa en un pentàgon regular inscrit en el cercle de l' orquestra, la base del qual es correspon amb el mur del prosceni, un pòrtic d'ordre jònIc, avui desaparegut, que se situa darrere de l'escena que, en el cas d'Epidaure, mesura 4 m d'alçada per 2 m de fondària.
Les grades de la càvea, on seien els espectadors, tenien forma de ferradura o de semicercle. En principi aquest teatre tenia 30 grades, però se n'hi van afegir 20 posteriorment, separades per un passadís. Tenia un aforament de 14.000 espectadors.
L' acústica d'aquest teatre és excepcional: des de la fila més allunyada es pot sentir perfectament el que es diu a l'escenari.
L'orquestra, circular, de 20,30 m de diàmetre, era un cercle de terra batuda situat entre la càvea i l'escenari, en el qual evolucionava el cor durant les representacions teatrals i on es feien els cants i les danses rituals. També hi havia l'altar del déu Dionís.
 
Els teatres grecs es construïen aprofitant els accidents naturals del terreny, usualment el vessant d'un turó per formar la càvea, les grades de la qual sovint eren tallades en la mateixa roca. Aquesta disposició permetia una visibilitat perfecta de l'orquestra des de qualsevol punt de la càvea. Aquesta, en el teatre d'Epidaure, es divideix en dotze parts col.locades radialment que convergeixen en un punt central al mig de l'orquestra. Les dues parts més allunyades ultrapassen la figura canònica semi­circular, i s'avancen cap a l'escena. Més tard, el teatre romà, hereu del grec, farà que la càvea no ultrapassi la semicircumferència
Encara-avui dia es fan representacions a Epidaure, i el festival de teatre que s'hi celebra és el més important de Grècia. Aquest és el teatre més bell i millor conservat dels teatres grecs antics.
 [Epidauros: Theatron]